
Desitjaríem que els
nostres projectes tinguessin la perdurabilitat dels estels, però els homes no
tenen arrels i el vent els passeja, tal com va dir el Petit Príncep. De totes
maneres, de ben segur que continuarem somniant sota la mirada de la mateixa
lluna i, qui sap, qualsevol dia ens retrobarem. Ramon “selenita”
[@more@]
Ens deixes? :'(
Pels somnis sota la mateixa lluna… i pel retrobament sota el sol, les estrelles o en dia núvol.
No s’hi val, home! Qui ens amostrarà ara les meravelles de l’univers? Snif snif…
Doncs… esperem retrobar-te, estrella amunt, estrella avall.
Va, Lloro, home… Deu estar cansat, el selenita…
Escolta, amic selenita:
I no ho podríem arreglar d’alguna manera? No sé… un cop al mes, per exemple, només perquè aquesta bèstia calli!
La veritat és que tots t’enyorarem molt. Au, va, pensa-t’ho!!!
Buàààààààààààààààààààààààààààààààà!!!
Té, Lloro, té aquesta capsa de kleenex.
Buàààààààààààààààààààààààààààà!!!
Lloro, vols un llençol?
Buààààààààààààààààààààààààààààààà!!!
Buàààààààààààààààààààààààààààààà!!!
Requetebuààààààààààààààààààààààààààààààà!!!
Selenita… ens retrobarem aviat, no? 😉
Buààààààààààààààààààààààààààààààààà!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Buàààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààà!!!!!!!!!!!!!!!!!!
(gràcies, Silenciiiiiiiiiiii)
Buààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààà!!!
Cal plegar de clavar la murga, Lloro.
Buàààààààààààààààààààààààààààààààà!!!
Sembla que sí, que fa molta pena que hagis plegat, Selenita!
Buààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààà!!!
Lloro, tranquil, jo crec que algun dia tornarà a delectar-nos amb petits descobriments de l’univers… Paciència… 😉
😀 Se-le-ni-ta!!!!!!!!!!! T’he vist!!! No t’amaguis… 😛
Jo també vull jugar a fet i amagar. A veure si sent més, aconseguim treure’t de l’amagatall, Selenita. I no facis trampa; que la Silenci t’ha vist!
Vaja, arribo tard, com sempre… Bé, per si mai tornes per aquí,a llegir aquests comentaris, emportat una forta abraçada de part meva. Espero que algun dia tornis, de debó. Que els estels t’ acompanyin i t’ il·luminin, bon amic!!!
Arribo tard, com sempre… Bé, per si mai tornes a passar per aquí, per llegir aquests comentaris, emporta’ t una forta abraçada de part meva. Espero que algun dia tornis, com fan els cometes, de debó. Que els estels t’ acompanyin i t’ il·luminin, bon amic!!
Aix…
(I ara què? No ets enlloc, però ets a tot arreu! Aix…)
Buààààààààààààààààààààààààààààààààà!!!
Requetebuààààààààààààààààààààààààààààààààààààà!!!
Té Lloro… un klínex… au, no ploris… jo crec que algún dia tornarà… 😉
(jijijiji…)
… Snif!… Gràcies, Silenci, guapa, preciosa, personeta encantadoraaaaaaaa…. Snif!… No em val que torni algun dia… Jo vull que torni ara, avui, això. avui mateiiiiiiiiix!!!
Buàààààààààààààààààààààààààà!!! És que no em puc aguantar… no puc… no puuuuuuuuc!!!
D’això… Jo no voldria molestar, Déu me’n guard… I que consti que tinc un respecte immens pel silenci i les absències de les persones… Ara bé… És que tinc aquí, al costat mateix, una bèstia plomada, virolada per tradició de l’espècie a què pertany, que ja sembla un simulacre d’esborrany de lloro, de tan descolorit que està per les llàgrimes… No ho podríem resoldre de cap manera, Selenita?… Que si no es pot resoldre, no passa res, eh! Però si poguéssim… Ostres, si poguéssim!…
Selenita, maco: he sentit dir que no sé quan podrem veure Mart de meravella, tan gran tan gran com si fos la Lluna. I de seguida he pensat ostres, ostres, ostres, si el Selenita ens ho pogués explicar, això!
Un petó, siguis on siguis.
Sigui on sigui, noooooooooooooooooooooo!!!
Jo vull que sigui aquíííííííííííiíííííííí!!!
Buààààààààààààààààààààààààààààà!!!
Vaig a plantar el 50.
Buàààààààààààààààààààààààààààààààà!!!
Això no pot ser… tenim un lloro mig ofegat per les seves propies llàgrimes… per l’amor de déu… gastarà tots els mocadors de paper de l’univers… Selenita, fes-hi alguna cosa… Sexy! 😉
Porta’m més clínex, Silenciiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!
No em miris així, acollida, no em miris aixíííííííííí!!!… I jo què vols que hi faci, si sóc un sentimentaaaaaaaaaaaaaal!!!… Sniiif… Quèèèè???… Que el planeta es quedarà sense arbres més de pressa pel meu llantuuuuuuuuuuuuuu???… Seràs bruixaaaaaaaaaaa!!!… D’això se’n diu xantatgeeeeeeeee, bruixota impresentableeeeeeeeeeeeeeee!!!… Sniiif… Heu sentit què m’ha dit, la bruixa aquesta dels collooooooooooooooons???
Buààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààà!!!
Té, Lloro, té… tots els paquests de clínex que vulguis… dona-me’n un a mi que em sembla que també m’està caiguent la llagrimeta… aix…
Té.
Aix…
Mare de Déu… Aquí van passant coses i no ens enterem de res!!!! Selenita, rei, i si tornessis i ens ho expliquessis? Sisplaaaaaaaaau… Aix… bé, veig que haurem de deixar de plorar, Lloro… No hi ha res a fer… snnif…
T’agrada jugar al parxís, Silenciiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii???
Ostres! Acabo de saber que aquesta tarda els científics han decidit que Plutó ja no és un planeta!
I quèèèèèèèèèèèèè??? El que no saben els científics és que a Plutó li repampimfla, el que ells decideixiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiin!!!
Ale, Lloro!!!! Sempre em guanyes!!! Hauré de practicar… Va tiro jo… un, dos, tres… Oh! Lloro, t’he mort! Ara he de comptar-ne vint, no? 😛
Aix, a mi no m’agrada que hagin tret Plutó com a planeta… a mi m’agradava que fos un planeta! Aquesta gent no hi entén… què saben les mides que ha de tenir un planeta!
Selenita, diga’ls-hi alguna cosa!
Això, això, Selenita, digue’ls alguna cosa, o digue’ns alguna cosa a nosaltres, nooooooooooooooooooooooo???
Ostres, no hi ha manera que em surti un ciiiiiiiiiiiiiiiiinc!!! Aquesta que m’has mort no sé pas quan la podré treure a passejar una altra vegadaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
…Agsturiass… pagtria ggeridaaaa… Agsturiass deg mmis… agmoreeees… jjo gtenia ung ddigsgust mmolt ggros… i arag gno regcordo pergquè… i erag ggros, ehg!…
Valeeeee!!! xD Juguem a l’oca…
De dau a dau… i tiro perquè… ho diu en Pau! 😛 Ai que estic molt a prop de la mort! :S Espero no caure-hi…
Lloro, passa’m una mica d’aquesta ratafia que has anat a buscar… A veure si en queda… 😛
Ai, ai, aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, que m’agafa un cobrimeeeeeeeeeent!!!… Ho has sentit, Silenciiiiiiiiiiiiiiiiiiii???… El Selenita ens ha enviat un missatgeeeeeeeeeeeeer???… Un oracleeeeeeeeeeeeeee???… Ai, ai, aiiiiii, que jo sento veuuuuuuus!!!… Silenciiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, encén el llum, maca, que a les fosques encara tinc més cangueliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiis!!!
Ni em contesteeeen… Sniiiiiif!!!
Ara sí que entenc què és el silenci còsmiiiiiiiiiiic!!! Sniif!!!
Veus, Lloro? del trenta d’agost al vint-i-sis de febrer tampoc no és tan temps…. oi que no, cellerencaaaaa??
Apa, que ja pots estar content! I si no li prepares una bona festa de ben-tornada al vaixell, et tancaré en una gàbia a pa-i-aigua! (és broma, home!!)