
El mes d’agost de l’any passat l’astrònom Fred
Bruenjes enregistrà una sèrie de moltes fotografies amb exposicions de 30
segons, durant unes sis hores de la nit de 11 al 12 d’agost del 2004,
utilitzant un objectiu gran angular. Combinant aquestes fotografies que havien
captat flaixos
de meteorits, generà aquesta espectacular panoràmica de les Persèides
d’estiu. Malgrat que les partícules de pols cometària viatgen en paral·lel
entre elles, la pluja resultant de meteorits sembla radiar clarament d’un únic
punt del cel, a la constel·lació de Perseus, que dóna nom al fenomen.
L’efecte del radiant és degut a la perspectiva,
ja que les línies paral·leles semblen convergir en la distància.
La pluja
d’estrelles fugaces de les Persèides tindrà el seu punt àlgid demà cap a
les sis de la tarda, quan podrien veure’s fins a noranta estels fugaços per
hora si no fos perquè serà de dia. Tot i això, el millor moment per observar la
pluja d’estels serà aquesta nit i la propera matinada, perquè la lluna, encara
creixent, no serà visible durant les primeres hores i es preveu una nit clara.
S’haurien de poder observar més de quaranta estrelles fugaces per hora en
aquest fenomen astronòmic conegut com ‘les llàgrimes de Sant Llorenç’. Per
poder fer-ho no serà necessari l’ús d’instruments especials com telescopis o
prismàtics, sinó simplement allunyar-se de les ciutats, situar-se en llocs alts
i sense contaminació lumínica i mirar cap a l’est. Les Persèides, que deuen el
seu nom a la constel·lació de Perseu, provenen del cometa Swift-Tuttle, que porta el
nom dels dos científics que el van descobrir el 1862.
[@more@]