
Una forma senzilla d’arribar a Taure és seguir l’alineació de les tres estrelles del cinturó d’Orió en direcció nord-oest; el punt d’arribada és, aproximadament, una estrella de color vermellós, Aldebaran, l’estrella alfa de la constel·lació de Taure.
Segons una de les llegendes, Taure representa al bou en què es va transformar Zeus per a seduir Europa, la filla d’Agenor, rei de Fenícia. Aquesta jove estava jugant vora la mar, quan es va acostar un ramat de bous. Entre ells destacava un de blanc, formós, que no era altre que Zeus. Europa es va sentir atreta pel bou i li va penjar garlandes sobre les banyes. L’animal la va fer pujar sobre els seus lloms i, abans de què es donés, es va llançar a la mar i començà a nedar fins que arribà a Creta, on va tornar a recuperar l’aspecte d’un déu. Zeus va aconseguir conquerir Europa i d’aquesta unió va néixer Minos. Altres histories conten que es tracta d’un animal que guarda les Plèiades del gegant Orió.
Al 1.054, els astrònoms xinesos observaren una estrella nova en la regió corresponent a la constel·lació de Taure. Amb el pas dels dies, la lluminositat de l’estrella va augmentar fins a poder-la veure inclusiu durant el dia. Després va començar a perdre brillantor fins a fer-se invisible. Avui sabem que l’astre era una supernova, és a dir, una estrella que mor en una explosió al final del seu cicle. Les restes d’aquella explosió és M1, la nebulosa del Cranc, situada a la vora de Zeta Tauri.
Segons una de les llegendes, Taure representa al bou en què es va transformar Zeus per a seduir Europa, la filla d’Agenor, rei de Fenícia. Aquesta jove estava jugant vora la mar, quan es va acostar un ramat de bous. Entre ells destacava un de blanc, formós, que no era altre que Zeus. Europa es va sentir atreta pel bou i li va penjar garlandes sobre les banyes. L’animal la va fer pujar sobre els seus lloms i, abans de què es donés, es va llançar a la mar i començà a nedar fins que arribà a Creta, on va tornar a recuperar l’aspecte d’un déu. Zeus va aconseguir conquerir Europa i d’aquesta unió va néixer Minos. Altres histories conten que es tracta d’un animal que guarda les Plèiades del gegant Orió.
Al 1.054, els astrònoms xinesos observaren una estrella nova en la regió corresponent a la constel·lació de Taure. Amb el pas dels dies, la lluminositat de l’estrella va augmentar fins a poder-la veure inclusiu durant el dia. Després va començar a perdre brillantor fins a fer-se invisible. Avui sabem que l’astre era una supernova, és a dir, una estrella que mor en una explosió al final del seu cicle. Les restes d’aquella explosió és M1, la nebulosa del Cranc, situada a la vora de Zeta Tauri.
[@more@]
Quan feia de monitor, els hi explicava aquestes històries als nanos si la nit era clara. Sempre agraden 🙂
És clar que agraden, aquestes històries!
Ai, quin «culebrón» que tenien muntat, a l’Olimp!
Molt bonica, la il·lustració, selenita!