
LLEÓ (LEO): les estrelles més brillants d’aquesta constel·lació són de primera, segona i tercera magnitud. La seva forma ens evoca la d’aquest animal fort i potent. El seu nom pot estar derivat del fet que els lleons anaven a la vora del riu Nil en el moment de la seva inundació per fugir de la sequera. La inundació coincidia amb l’arribada del solstici d’estiu, quan el sol s’introduïa a la porció del cel on es troba Leo. El moviment de precessió (moviment retrògrad ¾cap a l’oest¾ del punt vernal sobre l’eclíptica que és conseqüència de la precessió de l’eix de rotació de la Terra) ha canviat de llavors ençà la posició del solstici dins de la constel·lació de Cranc (Cancer), però la correspondència de la figura d’un lleó amb el nom d’aquesta agrupació d’estrelles és òbvia. El símbol del cap d’un lleó s’inscrivia a les portes que obrien els canals d’irrigació de la vall del Nil.
MESOPOTÀMIA: els lleons eren una nosa i un perill per a la gent de Mesopotàmia. La cacera del lleó va convertir-se en l’esport popular dels reis i una necessitat per tal d’evitar baixes entre la seva població. El lleó està associat a la deessa dels guerrers Istar. Les representacions del rei heroi Gilgamesh sovint el mostren amb una vara a una mà i un lleó a l’altra. La forma de falç de la constel·lació que contenia la brillant estrella Regulus era prou coneguda entre els pagesos de l’antiga Mesopotàmia. A l’època que el solstici s’introduïa dins de la falç tenia lloc la recol·lecta dels cereals. Aquesta porció de la constel·lació es coneixia com Gis-mes, la simitarra corba.
EGIPTE: l’esfinx de Gizeh data de la quarta dinastia, igual que l’esfinx siriana d’Isnel, un lleó amb ales i la cara d’una dona. Aquests estan relacionats amb la posició del Sol amb Leo durant el soltici, la inundació del Nil i el retorn dels lleons des del desert fins al riu.
GRÈCIA: el conqueridor de Nemea, el primer dels dotze treballs d’Hèracles, està simbolitzat per aquesta agrupació d’estrelles. Segons la llegenda, Hera va ordenar la creació del lleó al costat de la Lluna, Selene, que situava el lleó en una cova a les Muntanyes Nemea on va tenir lloc la batalla entre Hèracles i Leo. Després de matar al lleó, Hèracles va dur la seva pell com a símbol de poder.
ASTRONOMIA ÀRAB: una primera constel·lació àrab anomenada Asad, el lleó, s’estenia llavors, de fet, per sobre una porció de cel molt més gran. Incloïa estrelles de Cranc (Gemini), de Balança (Libra) i tan lluny cap al nord com l’Óssa Major (Ursa Major), i al sud fins a Hydra. Més tard es va reduir la seva mida i es va canviar el nom a Leo per lligar-lo amb els atlas clàssics.
ÍNDIA: existeixen 250 himnes al Rig-Veda dedicats a Indra. Aquest déu de les pluges, el llam i el solstici tenia el mateix poder que els déus d’Egipte responsables de les inundacions del Nil. Quan el Sol ingressava a aquesta constel·lació, l’estació dels Monzons tornava la fertilitat i la vida a la gent de l’Índia. Leo representava Indra anant amb el Sol al seu punt més alt en el cel en aquesta època de l’any.
[@more@]
Jo l’he viiiiiiist !!!
Jo el coneeeeec!!!
Aquest lleó és la mar de simpàtic!!!
Ahir vam passar la tarda junts, jugant a cartes!