
Crèdits: E. Lellouch, T. Encrenaz (Obs. Paris), J. Cuby , A. Jaunsen (ESO-Chile), VLT Antu, ESO
Sembla Saturn, però aquest és només un dels quatre planetes gegants amb anells del Sistema Solar. Tot i que Saturn és el que té els anells més brillants, aquest sistema d’anells pertany a Urà, fotografiat en l’infraroig proper amb el telescopi Antu de l’Observatori ESO de Paranal, a Xile. L’atmosfera de metà que envolta el gegant gasós absorbeix les longituds d’ona de la llum solar de l’infraroig proper, per això el planeta apareix considerablement enfosquit, destacant el contrast entre els pàl·lids anells i Urà, que d’altra banda és relativament brillant. De fet, els anells uranians són estrets i impossibles d’observar amb telescopis terrestres en la freqüència de la llum visible, i no van ser descoberts fins el 1977 quan meticulosos astrònoms van notar que els aleshores desconeguts anells bloquejaven la llum de les estrelles de fons. Es pensa que els anells tenen menys de 100 milions d’anys d’edat i podrien estar formats per deixalles procedents de la col·lisió d’un petit satèl·lit uranià amb un cometa o un asteroide. El llunyà món anellat d’Urà, amb satèl·lits que tenen noms de personatges de les obres de Shakespeare, va ser visitat per darrera vegada el 1986 per la sonda Voyager 2.
[@more@]
Doncs sí, que sembla Saturn…
(T’imagines tenir un anell de 100 milions d’anys, amb nom de personatge de Shakespeare, posem per cas «Hamlet», i que sigui fet de deixalles de satèl·lit? Urà no sap el que té, no senyor… De vegades és una mica com nosaltres, que tampoc no ho sabem…)
Que tinguis un bon dia, selenita.
I és que no para de sorprende’m açò dels dips, no para. Quin blog més interessant i bònic que tens Selenita. He repassat tots els quatre planetes amb anells i és clar només en sabia dels del Saturn. Com dieu Isnel i tu, no sabem el que tenim, no, i que bo és adonar-te’n de com ets de xicotet i aleshores és quan les valores. M’en vaig amb el Lloro a menjar pipes i a mirar-m’ho com un babau 🙂 Bon cap de setmana Selenita 🙂
Hola, selenita i resta de la penya.
Si voleu conèixer d’on venen els noms dels diversos planetes i les seves llunes del nostre sistema Solar hi ha un llibre del Isaac Asimov (molt d´fícil de trobar, per cert) que es diu «Las palabras y los mitos». Molt recomenable la seva lectura.
Respecte Urà és veritat, en passar una estrella just pel darrere es va veure cón s’apagava i tornava a encendre 3 vegades abans de creuar-lo per darrere i es va repetir en sortir-ne. D’aquí en van concluir l’existèncie dels anells.
Salut!!