
El Sol és, en qualsevol de les cultures de la Terra, el símbol per excel·lència de la divinitat, la font de llum i calor que fa possible la vida. Si observem les llengües germàniques veiem que el diumenge és encara el dia del sol (sunday en anglès, sonntag en alemany, zondag en holandès, sunnudagur en islandès etc.) En llatí, l’original dies solis, passà a dir-se després dies dominica (dia del senyor).
Segons l’astronomia, el Sol és una estrella nana, però amb tot resulta tan gran que li faltaria espai per encabir-se entre la Lluna i la Terra. Degut a aquesta gran massa, la seva força gravitatòria és 273 cops més gran que la del nostre planeta. Una de les causes de les tempestes solars és que està format de masses fluïdes. Conseqüència d’això, és que mentre la seva zona equatorial tarda 29 dies a girar sobre si mateixa, les regions polars n’esmercen 25, desfasament que es tradueix en una tremenda agitació a la seva superfície
Una altra peculiaritat del Sol és la temperatura de la seva superfície ¾la part més freda¾, que oscil·la entre 5.500 i 6.000º C i a la qual es deu que els nostres ulls percebin l’astre de color groc ataronjat. Si aquesta temperatura fos de 20.000º el veuríem blau. I si fos de 200.000 resultaria invisible per a nosaltres, ja que tota la seva llum fóra ultraviolada. Aquestes últimes temperatures gairebé podrien considerar-se més lògiques que la de 5.500, sobretot si tenim en compte que el 75% de la massa solar ateny temperatures entre els 5 i 10 milions de graus, xifres que es dupliquen al seu nucli.
Els ciutadans d’Occident, guiats en gran mesura pel consum i l’estètica que imposa avui en dia la moda, s’estenen per milions a l’arena cada estiu. L’impuls vital que jeu darrere d’aquest comportament ¾revestit d’inconsciència, també cal dir-ho¾, és molt senzill: banyar-se en llum solar i tornar a unir el cos amb els elements (aigua, terra, aire i foc; que en aquest cas estan representats pel mar, l’arena, la brisa i el sol).
[@more@]
molt interessant i molt ben escrit