El lloro astronauta

"El lloro" preparant-se per ser el primer astronauta lloro de la història llorícola

sala d’enlairament cap a la galàxia

la nau galàctica de "El lloro" astronauta

[@more@]

Quant a selenita

M’empeny el desig de compartir la meva admiració pel Cosmos i l’afany d’aprendre cada dia més
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a El lloro astronauta

  1. isnel diu:

    És fantàstic, selenita!!!!!!! Ui, quan ho vegi el Lloro. Quina «foto» més bonica! Quina sala, quina nau… Jo no sé pas com us ho feu, de debò, eh? Qui pogués…

  2. Jun diu:

    Això si que és una anau com Déu mana!

    Bueno… si es que Déu mana aquestes coses… u_u

  3. el Lloro diu:

    ATENCIÓ TERRÍCOLES:
    DES DE LA MEVA NAU ESPACIAL SE US VEU A TOTS TAN PETITS QUE FEU PENA I TOT !!!
    JUÀS, JUÀS, JUÀS !!!
    (Gràcies, selenita, això ha estat un regal boníssim!!! Uuuiiii, com t’estimo!!!)

  4. acollida diu:

    Selenita: Sóc la mare, o la madrastra, o l’àvia, o la tieta llunyana del Lloro.
    El teu blog ha estat una fantàstica descoberta per a mi. M’hi vaig ficar ahir, quan vas tenir la gentilesa de fer aquest espectacular regal a aquesta criatura plomada que tant m’estimo (no li ho diguis perquè li pujaran els fums al cap i no hi haurà qui l’aguanti). La veritat és que és un lloro força especial («espacial»?).
    T’aniré visitant. Moltes gràcies i un petó.

  5. el Lloro diu:

    Ostres!!!
    És veritat!!!
    La foto… la foto… però si sóc jo al mateix vaixell !!!
    Ji, ji, ji… i el Capità sense enterar-se que té paparazzi a bord!!!
    Uuuiiii… com disfrutaré el dia que li pugui plantificar la foto al davant dels morrooos!!!

Els comentaris estan tancats.