
Una constel·lació és cadascuna de les 88 zones en que hom divideix l’esfera celest (planisferi celest). Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada és un conveni. La Unió Astronòmica Internacional fixà, en el seu primer congrés a Roma (1922), les constel·lacions que calia conservar, amb el seu nom llatí i la seva abreviatura, i durant les dues assemblees generals següents hom en fixà els límits precisos per mitjà d’arcs de meridià i de paral·lels celests. D’aquesta manera tenim, per exemple, el nom corrent de Taure, el nom llatí Taurus, el genitiu Tauri i l’abreviatura Tau.
Els estels més importants d’una constel·lació són anomenats mitjançant una lletra grega o un nombre que acompanya el genitiu del nom llatí de la constel·lació. Centrades per les dotze constel·lacions del zodíac, hom anomena constel·lacions boreals les 29 al nord, i constel·lacions australs les 47 al sud, amb noms tan suggeridors com Balena, Cavallet de Pintor, Centaure, Escultor, Cassiopea, Cotxer, etc.

[@more@]
I a més a més… les estrelles d’una constel·lació no vol dir que estiguin juntes! Poden estar en galaxies diferents! El que passa es que ens sembla que estan agrupades!
Ka u e dit beeeeee, profe seleeeeeeee?? 😉