
Amb la vista fixada a través de l’espai interestel·lar, la captivadora Nebulosa de l’Ull del Gat està a 3.000 anys-llum de la Terra. Com una nebulosa planetària clàssica, l’Ull del Gat (NGC 6543) representa una fase final breu però gloriosa de la vida d’una estrella de tipus solar. L’estrella central moribunda d’aquesta nebulosa pot haver generat el senzill patró extern de capes concèntriques de pols, per l’expansió dels estrats més externs en una sèrie de convulsions regulars. Però la formació de les belles i més complexes estructures internes encara no es compren del tot. Visible amb molta claredat a aquesta definida imatge del Hubble Space Telescope, l’ull còsmic té més de mig any-llum d’amplada. Resulta evident que observant dins de l’Ull del Gat, els astrònoms poden veure perfectament el destí del nostre Sol, predestinat a entrar en la seva pròpia extinció… d’aquí a 5.000 milions d’anys.

La Nebulosa de l’Ull del Gat
La Nebulosa de l’Ull del Gat (NGC 6543) és una de les nebuloses planetàries més conegudes del cel. Les seves captivadores simetries són visibles al bell mig de la zona central d’aquesta excepcional fotografia en fals color, processada de manera que reveli l’enorme però extremadament feble halo de material gasós, de més de tres anys-llum d’amplada, que envolta la familiar i més brillant nebulosa planetària. Feta amb dades del Nordic Optical Telescope a les Illes Canàries, la composició mostra l’emissió dels àtoms de nitrogen en vermell, i d’oxigen com a ombres verdes i blaves. Les nebuloses planetàries s’han considerat des de fa temps con una fase final a la vida d’una estrella de tipus solar. Només molt més recentment, però, s’ha descobert que algunes tenen halos com és el cas d’aquesta, segurament formats pel material expel·lit durant els primers episodis actius de l’evolució de l’estrella. Metre que es pensa que la fase de nebulosa planetària dura al voltant de 10.000 anys, els astrònoms estimen l’edat de les parts filamentoses d’aquest halo tenen entre 50.000 i 90.000 anys.
[@more@]