
Dia a dia, l’ésser humà es corprèn i es meravella davant el miracle de la vida: quelcom tan sorprenentment senzill com un petit espermatozou, travessa la barrera de l’òvul i dóna lloc a un nou ser. El microscopi ha divulgat aquesta escena en la que es realitza la reproducció dels éssers vius. Per la seva part, el telescopi ens ha obert horitzons de l’Univers i ens ha apropat a les estrelles. Per què no pensar que en ambdós casos, el del micro i macrocosmos, es produeixen fenòmens similars com a resposta a les mateixes lleis? Quin meravellós espectacle, el d’un cometa fecundant un planeta!
Científics de tot el món, entre els que es troben persones de la categoria de Fred Hoyle, Chandra Wickramasinghe, Jaworsky o Arrhenius, intenten demostrar que la vida vingué de les estrelles o, més concretament, que els cometes són “espermatozous còsmics” responsables de la vida al nostre planeta. Una teoria filosòficament interessat. El més admirable és que amb ella s’arriba a conclusions realment fantàstiques. Perquè, acceptar aquesta relació viva entre cometes i planetes du, inequívocament, a parlar de l’univers com una entitat biològica, de la que qui sap si som cèl·lules epitelials, fibres musculars o part d’algun òrgan concret.
El mateix Fred Hoyle explica, en aquest sentit, la possibilitat de que els cicles de mort de les estrelles, el renaixement i sembra amb matèria orgànica dels planetes, no obeeixi a les sempre obscures forces de l’atzar. Pot contemplar-se la possibilitat de que inclusiu les explosions de galàxies llencin ingents quantitats de llavors interestelars a enormes distàncies còsmiques. Per què pensar en l’atzar? Per què no pensar, en canvi, que aquests grans estel·lars són les llavors de la vida?
Les teories panespèrmiques xifren les seves esperances en les bactèries provenint del Cosmos, que viuen a les fredes temperatures del cometes, en el nucli del qual comencen a desenvolupar-se durant l’aproximació a qualsevol estrella. Hoyle ha provat que les molècules orgàniques complexes precursores de la vida poden desenvolupar-se en núvols de gas i pols situades en l’espai. Els radioastrònoms, en la seva pacient i inacabable exploració de l’Univers, han trobat als núvols interestel·lars molècules orgàniques complexes com ara el formaldehid i l’alcohol. Aquesta troballa ha tranquil·litzat notablement els alterats ànims dels biòlegs, ja que tenien certs dubtes sobre l’explicació de com molècules senzilles, com l’aigua i el diòxid de carboni, podien ser organitzades per a produir molècules vives (DNA), ja que tal cosa seria molt més senzilla si les matèries primeres fossin el formaldehid i l’alcohol.
La panespermia ofereix, doncs, una imatge de l’espai exterior ple de cèl·lules vives en estat latent entre les galàxies. Al descobriment en l’estratosfera de tipus de bactèries diferents a les existents a la Terra, cal afegir el del científic alemany Pflug, que ha trobat cèl·lules fòssils en els meteorits caiguts a la superfície del nostre planeta. Aquests descobriments adquireixen una gran importància quan s’ajunten a l’estudi dels cometes, ja que aquests contenen una matèria que se suposa que hauria romàs invariable des del naixement dels planetes; el que ens permetrà, presumiblement, obtenir indicis sobre el començament de la vida.
La teoria no deixa de ser atractiva. No obstant, tampoc no arriba a l’instant en que tot va començar. L’absolut està lluny, i sempre ho estarà, del curt braç de l’home. Podrem elaborar teories sobre el big-bang, però sempre hi haurà un instant anterior o un altre origen de l’origen. Avui, en el nostre temps i en el nostre espai, podem pensar que la vida va venir de les estrelles. Però, com va arribar a elles?
Les teories panespèrmiques xifren les seves esperances en les bactèries provenint del Cosmos, que viuen a les fredes temperatures del cometes, en el nucli del qual comencen a desenvolupar-se durant l’aproximació a qualsevol estrella. Hoyle ha provat que les molècules orgàniques complexes precursores de la vida poden desenvolupar-se en núvols de gas i pols situades en l’espai. Els radioastrònoms, en la seva pacient i inacabable exploració de l’Univers, han trobat als núvols interestel·lars molècules orgàniques complexes com ara el formaldehid i l’alcohol. Aquesta troballa ha tranquil·litzat notablement els alterats ànims dels biòlegs, ja que tenien certs dubtes sobre l’explicació de com molècules senzilles, com l’aigua i el diòxid de carboni, podien ser organitzades per a produir molècules vives (DNA), ja que tal cosa seria molt més senzilla si les matèries primeres fossin el formaldehid i l’alcohol.
La panespermia ofereix, doncs, una imatge de l’espai exterior ple de cèl·lules vives en estat latent entre les galàxies. Al descobriment en l’estratosfera de tipus de bactèries diferents a les existents a la Terra, cal afegir el del científic alemany Pflug, que ha trobat cèl·lules fòssils en els meteorits caiguts a la superfície del nostre planeta. Aquests descobriments adquireixen una gran importància quan s’ajunten a l’estudi dels cometes, ja que aquests contenen una matèria que se suposa que hauria romàs invariable des del naixement dels planetes; el que ens permetrà, presumiblement, obtenir indicis sobre el començament de la vida.
La teoria no deixa de ser atractiva. No obstant, tampoc no arriba a l’instant en que tot va començar. L’absolut està lluny, i sempre ho estarà, del curt braç de l’home. Podrem elaborar teories sobre el big-bang, però sempre hi haurà un instant anterior o un altre origen de l’origen. Avui, en el nostre temps i en el nostre espai, podem pensar que la vida va venir de les estrelles. Però, com va arribar a elles?
La teoria no deixa de ser atractiva. No obstant, tampoc no arriba a l’instant en que tot va començar. L’absolut està lluny, i sempre ho estarà, del curt braç de l’home. Podrem elaborar teories sobre el big-bang, però sempre hi haurà un instant anterior o un altre origen de l’origen. Avui, en el nostre temps i en el nostre espai, podem pensar que la vida va venir de les estrelles. Però, com va arribar a elles?
[@more@]
La última és una bona pregunta…
Fred Hoyle té altres teories, com ara que els fòssils de dinosaures com l’Archaeopteryx són fraus creats per recolzar la teoria de l’evolució.
La teoria que exposes és certament interessant, però t’equivoques de fonts a tenir en compte. L’origen de la vida no s’ha de trobar necessàriament a la terra, i l’arribada de molècules orgàniques (no només alcohols i formaldehid, sinó també fins i tot alguns aminoàcids) en cometes és pràcticament un fet, més que una teoria, però en cap cas es permet deslligar aquest origen de l’atzar, en tot cas donaria un temps més llarg perquè s’hagués donat aquest pas, certament difícil, de molècules inorgàniques a orgàniques senzilles, facilitant-se la formació de formes autoreplicants (el que vulgarment anomenem «vida»).