
[Les Plèiades (o M45), a la constel·lació de Taurus, és el cúmul estel·lar més conegut per ser visible a ull nu. Conté més de 3.000 estrelles i es troba a uns 380 anys llum de nosaltres. A les Plèiades es troba l’estrella Alció (Alcyone) de magnitud 3.0 ]
La contínua substitució del procés químic d’impressió de la llum en la pel·lícula fotosensible, per la transformació de la radiació lluminosa en corrents elèctriques en xips i el seu ulterior magatzematge en formats electrònics ¾l’anomenada fotografia digital¾, ja és quelcom conegut per tothom, especialment pels aficionats a l’astronomia gràcies a l’ús de la tecnologia de les cambres CCD. En el cas concret de l’astrofotografia, aquesta nova tècnica està suposant una transformació molt important en els mètodes i la manera de retratar els objectes celests.
Les pioneres en aquest camp van ser les cambres CCD clàssiques, per la seva versatilitat i eficiència demostrada. No obstant, i en el decurs de poc més d’un any, el mercat s’ha vist realment trastocat amb l’aparició de les cambres rèflex digitals a preus relativament assequibles. Models com ara la Canon 300D o la Nikon D70, tenen, a banda de l’avantatge dels objectius intercanviables pròpia de les rèflex, unes característiques de sensibilitat, baix soroll electrònic i, especialment, una gamma de resposta a l’espectre electromagnètic, molt superior a qualsevol pel·lícula fotogràfica convencional.
Les possibilitats astrofotogràfiques d’aquestes cambres són senzillament impressionants. Si a això afegim la potència que ofereixen els programes informàtics de tractament d’imatge, els resultats són espectaculars. Adéu a les llargues exposicions d’hores i hores. Amb un simple ordinador, se sumen i processen potser dotzenes d’imatges individuals de pocs minuts d’exposició, i l’exquisida sensibilitat d’aquests xips CMOS fa la resta. Les noves cambres rèflex digitals acabaran imposant un nou estil en l’astrofotografia. Que siguin benvingudes.
La contínua substitució del procés químic d’impressió de la llum en la pel·lícula fotosensible, per la transformació de la radiació lluminosa en corrents elèctriques en xips i el seu ulterior magatzematge en formats electrònics ¾l’anomenada fotografia digital¾, ja és quelcom conegut per tothom, especialment pels aficionats a l’astronomia gràcies a l’ús de la tecnologia de les cambres CCD. En el cas concret de l’astrofotografia, aquesta nova tècnica està suposant una transformació molt important en els mètodes i la manera de retratar els objectes celests.
Les pioneres en aquest camp van ser les cambres CCD clàssiques, per la seva versatilitat i eficiència demostrada. No obstant, i en el decurs de poc més d’un any, el mercat s’ha vist realment trastocat amb l’aparició de les cambres rèflex digitals a preus relativament assequibles. Models com ara la Canon 300D o la Nikon D70, tenen, a banda de l’avantatge dels objectius intercanviables pròpia de les rèflex, unes característiques de sensibilitat, baix soroll electrònic i, especialment, una gamma de resposta a l’espectre electromagnètic, molt superior a qualsevol pel·lícula fotogràfica convencional.
Les possibilitats astrofotogràfiques d’aquestes cambres són senzillament impressionants. Si a això afegim la potència que ofereixen els programes informàtics de tractament d’imatge, els resultats són espectaculars. Adéu a les llargues exposicions d’hores i hores. Amb un simple ordinador, se sumen i processen potser dotzenes d’imatges individuals de pocs minuts d’exposició, i l’exquisida sensibilitat d’aquests xips CMOS fa la resta. Les noves cambres rèflex digitals acabaran imposant un nou estil en l’astrofotografia. Que siguin benvingudes.
La contínua substitució del procés químic d’impressió de la llum en la pel·lícula fotosensible, per la transformació de la radiació lluminosa en corrents elèctriques en xips i el seu ulterior magatzematge en formats electrònics ¾l’anomenada fotografia digital¾, ja és quelcom conegut per tothom, especialment pels aficionats a l’astronomia gràcies a l’ús de la tecnologia de les cambres CCD. En el cas concret de l’astrofotografia, aquesta nova tècnica està suposant una transformació molt important en els mètodes i la manera de retratar els objectes celests.
Les pioneres en aquest camp van ser les cambres CCD clàssiques, per la seva versatilitat i eficiència demostrada. No obstant, i en el decurs de poc més d’un any, el mercat s’ha vist realment trastocat amb l’aparició de les cambres rèflex digitals a preus relativament assequibles. Models com ara la Canon 300D o la Nikon D70, tenen, a banda de l’avantatge dels objectius intercanviables pròpia de les rèflex, unes característiques de sensibilitat, baix soroll electrònic i, especialment, una gamma de resposta a l’espectre electromagnètic, molt superior a qualsevol pel·lícula fotogràfica convencional.
Les possibilitats astrofotogràfiques d’aquestes cambres són senzillament impressionants. Si a això afegim la potència que ofereixen els programes informàtics de tractament d’imatge, els resultats són espectaculars. Adéu a les llargues exposicions d’hores i hores. Amb un simple ordinador, se sumen i processen potser dotzenes d’imatges individuals de pocs minuts d’exposició, i l’exquisida sensibilitat d’aquests xips CMOS fa la resta. Les noves cambres rèflex digitals acabaran imposant un nou estil en l’astrofotografia. Que siguin benvingudes.
Les possibilitats astrofotogràfiques d’aquestes cambres són senzillament impressionants. Si a això afegim la potència que ofereixen els programes informàtics de tractament d’imatge, els resultats són espectaculars. Adéu a les llargues exposicions d’hores i hores. Amb un simple ordinador, se sumen i processen potser dotzenes d’imatges individuals de pocs minuts d’exposició, i l’exquisida sensibilitat d’aquests xips CMOS fa la resta. Les noves cambres rèflex digitals acabaran imposant un nou estil en l’astrofotografia. Que siguin benvingudes.
[@more@]
Hi ha ja models de càmares digitals per astronomia, per exemple la Canon 20Da sense el filtre d’infrarroig que porten per defecte les altres.
http://www.dpreview.com/news/0502/05021405canoneos20da.asp
I diria que hi ha manuals de bricolatge per internet per fer el mateix procés en una Nikon D70 convencional.