
Crèdits i Copyright: Gary Stevens
Una nebulosa fosca serpenteja a través d’un bell camp d’estrelles a aquesta àmplia panoràmica de la zona de la constel·lació d’Ophiucus i del centre de la Via Làctia. De fet, la figura central en forma de S que es pot veure és més coneguda com la Nebulosa de la Serp. Està també enumerada com Barnard 72 (B72), una de les 182 marques fosques celestes que hi ha al catàleg elaborat a principis del segle XX per l’astrònom E. E. Barnard. Al contrari de les brillants nebuloses d’emissió i dels cúmuls estel·lars, les nebuloses de Barnard són núvols interestel·lars opacs de pols i gas. Les seves formes són visibles com siluetes còsmiques només pel fet d’estar situades en primer pla seguint la línia de visió de rics camps d’estrelles i resplendents bressols estel·lars prop del pla de la nostra galàxia. Moltes de les nebuloses fosques de Barnard són en sí mateixes llocs de possible formació estel·lar en un futur. Barnard 72 té pocs anys-llum de llargada i està a uns 650 anys-llum de distància de la Terra.
[@more@]
Sembla el monstre del Llac Ness… o en Paf, que era un drac màgic que vivia al fons del mar! 😉
Ostres… quines coses més curioses, no? Ais, ais… Però m’agrada! 😉
Iep Ramon!
Molt xula la foto. Perdona per tenir astrohele tan parat akests dies però es que haig d’entregar treballs, tinc exàmens, etc. Quan jo torni a tenir temps t’aviso 😉
Molt bonica, la foto, molt bonica!
Una abraçada, selenita!
Doncs a mi m’encanten, les serps, Lloro.
D’ençà que una va temptar Eva, els tinc una devoció molt especial…
D’això… je, je… Ehem…
(És que no la puc sofrir, selenitaaaaa!!! Tu no veus quins aires que gasta, la paiaaa???) D’acord, d’acord, ja em porto béééé… Retiro… retiro… Tenim cava, selenitaaa?… Això… Gràcies… Ets un sooool… Retiro… Retiro el tap de l’ampolla de cava i, au!, visquen les serps còsmiqueeees!!! Està bé, aixíííí???
No em facis dir perquè, però, jo enlloc d’una serp, ves per on, hi veig un cavallet de mar. Quines coses, no?.
És veritat, ara que m’hi fixo: també podria ser un cavallet de mar.
El Pensador sempre s’agafa les coses pel cantó més positiu. Són molt més bonics els cavallets de mar que les serps, sí.
Jo tinc una serp al jardí, l’altre dia vaig aixecar una jardinera i era allà. I no sé si encara és allà mateix, perquè no m’hi he tornat a acostar… A mi m’agrada més aquesta serp teva, selenita, tan lluny, tan lluny…