
Crèdits: P. Challis, R. Kirshner (CfA), and B. Sugerman (STScI), NASA
Al febrer de 1987, la llum de l’explosió estel·lar més brillant observada a l’època moderna va arribar a la Terra: la supernova SN1987A. Aquesta imatge de la Advanced Camera for Surveys del Hubble Space Telescope, captada al novembre del 2003, mostra el lloc de l’explosió més de 16 anys després. La fotografia indica que l’ona de l’explosió de la supernova continua xocant contra un anell de matèria preexistent d’un any-llum d’amplada, i que la zona central del romanent de la supernova continua expandint-se. Com perles d’un collar còsmic, punts brillants i calents produïts com a conseqüència de que l’ona de xoc de l’explosió escalfa la matèria fins a milions de graus, van començar a aparèixer a l’anell a la meitat de la dècada de 1990, i des d’aleshores han estat seguits pels astrònoms a través de tot l’espectre. La supernova SN1987A està al Gran Núvol de Magallanes, una galàxia veïna a uns 170.000 anys llum de distància. En realitat això suposa que l’esdeveniment explosiu (el nucli col·lapsat i la detonació d’una estrella d’unes 20 vegades la massa del Sol) va tenir lloc 170,000 anys abans del febrer de 1987.
[@more@]
Quina cosa més preciosa, selenita… No, si encara em faràs mirar més sovint el cel, ja ho veig…
Gràcies.