Forats negres en creixement

Imatges de l’evolució temporal de la col·lisió entre dues galàxies espirals que tenen forats negres al seu centre. Es tracta d’una simulació per ordinador en la que el color es indicatiu de la temperatura i la lluentor simula la densitat del gas.

Forats negres en creixement controlen la formació de galàxies. Mitjançant un nou model per ordinador de la formació de galàxies, els investigadors han demostrat que els forats negres en creixement alliberen una ràfega d’energia que regula l’evolució, tant de la galàxia com del forat mateix. L’estudi va ser dirigit per l’astrofísica Tiziana Di Matteo i publicat en el lliurament de febrer de la revista Nature. En els últims anys els científics han descobert que la massa total de les estrelles en una galàxia es correspon amb la mida del forat negre central, però fins ara no es coneix la relació existent entre ambdues masses. Els investigadors van simular la col·lisió de dues galàxies nounades i van trobar que, al apropar-se, els seus forats negres supermassius es fongueren i, al principi, consumiren el gas circumdant. Però aquesta activitat és auto limitant, ja que a mesura que consumeix gas, el forat negre resultant potencia un estat luminiscent anomenat quasar. Aquest vigoritza el gas circumdant i el calenta a tal nivell que és expulsat del veïnat deixant al forat negre sense material per alimentar-se, amb el que s’inhibeix el seu propi creixement.

Amb les seves simulacions, Di Matteo i els seus col·legues han pogut demostrar l’enorme impacte que tenen els forats negres en la formació i el creixement de les galàxies.

[@more@]

Quant a selenita

M’empeny el desig de compartir la meva admiració pel Cosmos i l’afany d’aprendre cada dia més
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Forats negres en creixement

  1. Un xoc entre dos forats negres ha de ser brutal!!!! És impressionant tot. O sigui, els dos forats s’ uneixen en un de sol que comença consumir tot el gas, com és habitual, fent-se més gran. Però quan ja ha consumit certa quantitat, la resta del gas és expulsat, fent que no pugui alimentar-se i deixi de crèixer. La natura, i els seus mecanismes perfectament crats arriben a tot arreu, pel que veig…

  2. acollida diu:

    És preciosa, aquesta simulació per ordinador…
    Sembla un cos, a dalt de tot dos ulls d’un blau magnífic escrutant l’univers… Ostres, ja no sé el que em dic. Però és el que m’ha semblat quan he vist aquesta imatge. Què voleu… una és com és!

  3. Bé, ha arribat el moment. Ho acabo de fer. Ja he afegit als meus favorits, l’adreça del Diccionari d’Astronomia de la Universitat de Barcelona.

    Faig una prova: quàsar m
    sigla QSO m
    es cuásar m, QSO m, quásar m
    en QSO n, QSR n, quasar n
    Radiofont intensa d’aspecte quasi estel•lar que és en realitat una galàxia activa formada en les primeres etapes de l’Univers i situada a una distància enorme de nosaltres, raó per la qual el seu espectre està fortament desplaçat cap al vermell. Els quàsars es troben entre els objectes intrínsecament més lluminosos de l’Univers. La sigla QSO prové de l’anglès quasi-stellar object.

    Constato que funciona.

  4. No n’aprendré mai.

  5. Jun diu:

    Cada vegada que vinc a llegir els teus posts, em sento petitó petitó petitónet….

    Més que aquest puntet -> ·

    No som res…. a vegades mirant l’infinitat de l’univers, ho relativitzes tot tant, que quan mires la terra i les tonteries que fem, és per plegar… u_u

    Suposo que tu que en saps tant d’aquestes coses t’ha passat algun cop no? Veus la immensitat de l’univers, i de cop baixes a la terra, mires les noticies i penses… “aissss”

  6. acollida diu:

    Ostres! De debò?

Els comentaris estan tancats.