Hèlios

En els temps reculats, el déu Hèlios era qui representava el Sol. Després, quan el culte a Apol·lo va conèixer el seu apogeu, Hèlios es va identificar amb aquest déu, el qual, quan exercia la representació solar, era anomenat Febus.
El Sol sembla ser una mica més vell que el nostre planeta. La seva edat es calcula en 6.000 milions d’anys, 1.500 milions més que els estimats per a la Terra, la Lluna, els meteorits i els altres cossos del Sistema Solar.
El procés físic que propicia la “materialització” de les estrelles és, probablement, el col·lapse gravitatori d’un núvol de gas i pols interestel·lars. Amb la compressió augmenten les topades entre les molècules gasoses i el núvol es calenta. A partir de cert punt (uns 10 milions de graus) l’hidrogen comença una reacció de fusió nuclear. Quatre àtoms d’hidrogen es fusionen en un d’heli, emetent un fotó de raigs gamma. Aquest fotó generat al centre del Sol tarda normalment un milió d’anys a aflorar a la superfície. Cada segon, 400 tones d’hidrogen es transformen d’aquesta manera en heli a l’interior del nostre astre. Aquest procés de fusió nuclear és també el que fa que lluïn les estrelles. De nit, quan miren al cel, veiem fulgors llunyans provenints d’estrelles similars al Sol. Una infinitat de focs còsmics que no necessiten aire per cremar.
Cada 11 anys el Sol ateny un màxim d’activitat magnètica que es tradueix en un augment del vent solar, el qual triplica la seva velocitat i eleva la temperatura de la ionosfera terrestre. En anys del “sol tranquil” aquesta capa de l’atmosfera del nostre planeta està a 800º C, mentre que en els de “sol inquiet” ateny els 2.000 i es dilata enormement.
Un fenomen curiós de la superfície del Sol són les taques. Virgili ja parlava d’elles a “Les Geòrgiques”, ja que a voltes es poden distingir a ull nu al capvespre o a l’albada. Se sap que són zones fredes (estan a uns 4.000º) relacionades amb intensos caps magnètics. D’aquí que cada 11 anys arribin a la seva màxima distribució, que sol ser simètrica respecte a l’Equador. En l’agitació de la superfície solar hi ha tres fenòmens que es donen amb regularitat. Aquests són les fàcules (irrupcions gasoses flamejants), les espícules (brolladors de raigs gasosos més abundants i millor repartits) i les protuberàncies solars, amb una alçària tan enorme que empetitiria la Terra.
El Sol llença també a l’espai grans quantitats de neutrins, unes partícules que viatgen a la velocitat de la llum i que, per absència de massa, travessen sense problemes la matèria. Si miren un instant el Sol, milers de neutrins creuen el nostre cap i segueixen el seu viatge vers l’interior de la Terra abans d’eixir pel costat oposat. L’estudi dels neutrins és una de les branques més recents de l’astronomia i tot sembla indicar que pot aportar dades de la fusió nuclear a l’interior de les estrelles properes.
 

[@more@]

Comentaris tancats a Hèlios

Font de vida

El Sol és, en qualsevol de les cultures de la Terra, el símbol per excel·lència de la divinitat, la font de llum i calor que fa possible la vida. Si observem les llengües germàniques veiem que el diumenge és encara el dia del sol (sunday en anglès, sonntag en alemany, zondag en holandès, sunnudagur en islandès etc.) En llatí, l’original dies solis, passà a dir-se després dies dominica (dia del senyor).
Segons l’astronomia, el Sol és una estrella nana, però amb tot resulta tan gran que li faltaria espai per encabir-se entre la Lluna i la Terra. Degut a aquesta gran massa, la seva força gravitatòria és 273 cops més gran que la del nostre planeta. Una de les causes de les tempestes solars és que està format de masses fluïdes. Conseqüència d’això, és que mentre la seva zona equatorial tarda 29 dies a girar sobre si mateixa, les regions polars n’esmercen 25, desfasament que es tradueix en una tremenda agitació a la seva superfície
Una altra peculiaritat del Sol és la temperatura de la seva superfície ¾la part més freda¾, que oscil·la entre 5.500 i 6.000º C i a la qual es deu que els nostres ulls percebin l’astre de color groc ataronjat. Si aquesta temperatura fos de 20.000º el veuríem blau. I si fos de 200.000 resultaria invisible per a nosaltres, ja que tota la seva llum fóra ultraviolada. Aquestes últimes temperatures gairebé podrien considerar-se més lògiques que la de 5.500, sobretot si tenim en compte que el 75% de la massa solar ateny temperatures entre els 5 i 10 milions de graus, xifres que es dupliquen al seu nucli.
Els ciutadans d’Occident, guiats en gran mesura pel consum i l’estètica que imposa avui en dia la moda, s’estenen per milions a l’arena cada estiu. L’impuls vital que jeu darrere d’aquest comportament ¾revestit d’inconsciència, també cal dir-ho¾, és molt senzill: banyar-se en llum solar i tornar a unir el cos amb els elements (aigua, terra, aire i foc; que en aquest cas estan representats pel mar, l’arena, la brisa i el sol).
 

[@more@]

1 comentari

Revelació

Els astronautes són teòricament persones poc donades a deixar-se endur pels sentiments. No obstant, tots queden tremendament colpits quan la Terra s’ofereix a la seva vista, flotant radiant enmig de la negror del Cosmos. La vivència és tan intensa que deixa profunda empremta en molts d’ells, fins al punt que es pot pensar que, allà dalt, experimenten en certa manera una iniciació.
 

Mentre escric això, cinc homes floten a la seva estació espacial, a 644 q. En direcció als estels, lliscant a 27.300 q. per hora enmig d’una obscuritat freda i buida. La ciència física ens diu que l’acció de la força de la gravetat sobre els seus cossos i la seva nau decreix proporcionalment al quadrat de la seva distància a la Terra. Més, en base a la meva experiència, solament puc concebre que la força de l’atracció que la Terra té en els seus cors augmenta quilòmetre rere quilòmetre.
Kevin W. Kelly (EE.UU.)
 

Disposàvem de diferents classes d’enregistraments: concerts, música popular… També utilitzàvem enregistraments de sons naturals: el tro, la pluja, el cant dels ocells. Els posàvem amb més freqüència que cap altra cosa, i mai ens cansàvem d’escoltar-los. Era com si aquests sons ens retornessin a la Terra.
Anatoli Berezovoy (Rússia)
 

Per aquells que han vist la Terra des de l’espai, i pels centenars potser milers d’aquells que la veuran, aquesta experiència sens dubte fa canviar de perspectiva. Les coses que compartim al nostre món són molt més valuoses que aquelles que ens divideixen.
Donald Williams (EE.UU.)
 

Quan un núvol taronja que s’havia formar a resultes d’una tempesta de pols sobre el Sahara va ser atrapada per les corrents d’aire, va atènyer les Filipines i es va instal·lar en elles per deixar caure la pluja, vaig comprendre que tots naveguem en el mateix vaixell.
Vladimir Kovalyonok (Rússia)
 

En el decurs del primer dia, tots assenyalàvem els nostres països. El tercer o quart dia, assenyalàvem els nostres continents. Arribat el cinquè dia, solament teníem consciència d’una única Terra.
Bin Salman al-Saud (Aràbia Saudí)
 

Des de l’espai vaig veure la Terra indescriptiblement bella, sense les cicatrius de les fronteres nacionals.
Muhammad Ahmad Faris (Síria)
 

Des de l’espai em vaig veure simplement com una persona més entre els milions i milions que han viscut, viuen i viuran a sobre la Terra. Inevitablement, això li fa a un reflexionar sobre la seva pròpia existència i la forma en que hem de viure les nostres curtes vides plenament, gaudint… compartint.
Rodolfo Neri-Vela (Mèxic)
 

[@more@]

Comentaris tancats a Revelació

Aterratge

M’acompanyes les nits
i te m’adorms a l’alba,
lluna plena
guarda’m els somnis
d’aquesta matinada.
 
[@more@]

1 comentari